Perifèria no es volia perdre aquesta última oportunitat de visitar la que ha estat una de les fires més enfocades el disseny en els últims temps. Ja l'havíem visitat en la seva edició del 2007 i volíem confirmar si la famosa crisi havia esquitxat la seva desaforada modernitat. I aquestes van ser les nostres impressions.



Bread&Butter, el mega-fenomen de la moda urbana, ha conclòs la seva darrera edició a Barcelona. D'ara endavant la cita donarà lloc a Berlín, seu original de l'esdeveniment. Concretament s'assentarà en l'aeroport Tempelhof, que va deixar de funcionar com a tal fa uns mesos i que ara es perfila com un gran espai per a esdeveniments culturals i comercials.

Perifèria no es volia perdre aquesta última oportunitat de visitar la que ha estat una de les fires més enfocades el disseny en els últims temps. Ja l'havíem visitat en la seva edició del 2007 i volíem confirmar si la famosa crisi havia esquitxat la seva desaforada modernitat. I aquestes van ser les nostres impressions:

Les grans marques han tingut una presència igual de destacada que l'any passat, encara que era evident que s'havien reciclat elements d'exposició i que l'entrada a certs espais estava més restringida. D'altra banda, vam notar l'absència de marques més petites. L'any passat era un formiguer de nous projectes, però és evident que aquest any moltes s'han quedat a casa i han esquivat la gran inversió que suposa exposar en la fira.

Percebem poca innovació quant a estils i tendències. El més evident va ser la tornada a l'estètica dels vuitanta: anoracs inflats com zepelines, materials sintètics que semblen sortits del vestuari d'una dolenta pel·lícula de sci-fi i colors vibrants com fons de motius molt old school, una tendència que ja s'insinuava l'any passat, i que ara s'ha implantat en tota la seva dimensió. Aquesta iconografia old school es troba fusionada (en la majoria de casos, refregida) amb elements heavy, punk o sinistres. Tot val, mentre permeti expressar el descontentament i la transgressió.

Si haguéssim d'oferir un pronòstic, diríem que torna la sobrietat del negre i el gris, amb tocs de luxury (manifestació fosca del nostre capitalisme), or, xarol... als nostres ulls, hortera de totes, totes. Però l'objectiu de les tendències més extremes ja sabem que poc té a veure amb la bellesa, la moderació i l'harmonia.