Com tantes altres figures fascinants i influents de la cultura, Edgar Allan Poe (1809 - 1849), va ser un ésser contradictori, incòmode amb i per al seu entorn, visionari, obsessiu i transgressor. En el cas de Poe, les seves ombres s'allarguen en el temps, arribant a àmbits i influint en esferes que mai s'hagués imaginat, atenent a la seva desgraciada vida, envoltada de rivalitat, desavinences familiars, alcoholisme i malaltia. Sigui com fos, la seva vida va ser brou de cultiu per a un univers narratiu que ja forma part de l'acerb popular.

Nosaltres hem volgut sumar-nos a l'homenatge global que se li està rendint en el 200 aniversari del seu naixement, oferint algunes referències sobre la seva influència en l'àmbit de les arts visuals.



Potser la referència més clàssica de l'expressió visual de l'obra de Poe la vam trobar en les il·lustracions que el cèlebre pintor Édouard Manet va realitzar per a la primera traducció al francès de 'El Corb', en 1875.

Una referència de gran actualitat ens arriba de la mà de Galàxia Gutenberg (Cercle de Lectors). Estem parlant de la re-edició més ambiciosa fins a la data dels dos toms (contes I y II), classificats, prologats i traduïts per Júlio Cortázar. Hem tingut l'oportunitat de llegir aquests toms i són realment una de les millors recopilacions, tant a nivell de catalogació com de traducció. Conscients d'això, l'editorial va decidir contar amb l'artista Joan-Pere Viladecans perquè creés l'univers visual de l'obra. El resultat són dos llibres il·lustrats de qualitat excepcional. Viladecans ha optat per un predomini del vermell i el negre en el primer tom, que reuneix els contes de caràcter terrorífic, sobrenatural i metafísc, i del blau i el verd per al segon, que conté contes de caràcter retrospectiu, satíric i grotesc.

Més enllà d'aquesta recopilació fonamental que acabem d'esmentar, ens trobem amb alguns llibres il·lustrats igualment excel·lents i, potser, menys populars. Ens han impressionat principalment les edicions que Los Libros del Zorro Rojo han dedicat a Poe: 'El Gato Negro y otros relatos de Terror' i 'El Método del doctor Alquitrán y el profesor Pluma'. El primer d'ells està superbament il·lustrat per Luis Scafati i el segon per Pablo Páez, que s'atreveix amb un estil realment peculiar i evocador.

Siniestras Amadas és el títol del llibre il·lustrat que l'editorial Sins Entido ha dedicat a les dones de Poe. L'il·lustrador Jack Mircala rendeix un especial tribut a l'autor, destacant el seu vessant romàntic 'que li duu des del més eufóric dels deliris fins a la més terrible i sepulcral tristesa'.

Una de les més recents recopilacions il·lustrades sobre l'obra de Poe, ens arriba de la mà de l'editorial Valdemar. En el seu 'Gato Negro y Otros Cuentos Ilustrados de Misterio e Imaginación', es donen cita tretze artistes plàstics que aporten la seva particular visió sobre els més populars relats de Poe.

La influència narrativa de Poe ha tingut un pes especial si parlem de còmic. Molts dels grans mestres del gènere han utilitzat, abans o després, la inspiració del geni del conte gòtic per a realitzar les seves obres. Les referències serien interminables, però cap destacar les adaptacions de Dino Battaglia, publicades a Espanya per Astiberri, en un tom titulat Totentanz.

La més recent producció, a manera de còmic recopilatori sobre els contes de Poe, la trobem en 'La Guarida del Horror', un projecte guionitzat per Rich Margopoulos i il·lustrat per Richard Corben, i que ha estat publicat a Espanya per Panini Còmics.

El cinema, com format narratiu més popular, no podia ser menys a l'hora de deixar-se captivar per Poe. S'han realitzat innombrables adaptacions dels seus relats al cel·luloide, fins al punt que diverses d'aquestes pel·lícules, han acabat per establir una 'estètica Poe', cinematogràficament parlant: films com 'House of Usher' (1960), 'The Pit & the Pendulum' (1961), 'Tales of Terror' (1962), 'The Haunted Place' (1963), 'Masque of the Red Death' (1964), 'The Tomb of Ligea' (1964)... per nomenar només les quals van assentar les bases. Encara que aquests films estan impregnats de la uniformitat que Hollywood sol aplicar a les seves pel·lícules, també és cert que van popularitzar l'obra de Poe fins a extrems insospitats i van avivar la imaginació (i la imatge) que molts de nosaltres tenim arrelada sobre l'atmosfera gòtica de Poe.

Per sort, l'obra de Poe ha donat per a molt més a nivell cinematogràfic: des de giallos italians com 'The Black Cat', o les adaptacions que Lurker Films va realitzar sobri 'Annabel Lee', 'The Raven' i 'The Black Cat'. Recentment descobrim una més que interessant adaptació de la vida (és un dir, està´dramatitzada) de Poe, en un capítol de la sèrie de TV 'Masters of Horror' titulat 'The Black Cat'. Com a curiositat, comentar que el propi Sylvester Stallone s'ha embarcat com director en un film titulat 'Poe', dedicat a la vida de l'autor. Això si que fa por.

Com negar, davant totes aquestes referèncias, que existeix una cultura visual sobri Poe? És rica, variada i està contínuament oxigenada per noves aportacions, des de tots els fronts de la cultura. Poe no només sobreviu sinó que alimenta indiscriminadament les nostres pors més atàviques. Potser el seu principal talent va ser precisament aquest: posar paraules a allò insondable que resideix en el més recòndit de la nostra ment.

Informació relacionada:

Poe global
Biografia
Poe en al cinema