En algun apartat racó de l'univers centellat, escampat en innumerables sistemes solars, va haver-hi un astre en el que animals intel.ligents van inventar el coneixement.
És la primera frase de l'assaig Sobre verdad y mentira en sentido extramoral de Friedrich Nietzche. Sens dubte l'alemany no pensava en el Saló del Còmic. Primer, perquè Nieztche fa anys que és mort i, segon, perquè en aquest univers nodrit 'd'animals intel.ligents' no va amenaçar ni un núvol d'enteniment. En canvi, la imaginació de les 100.000 ànimes assistents van envair un pavelló de fira de Barcelona nodrit d'éssers, adoradors de bens daurats, vestits amb capa i minifaldilla, mitges rosa fluorescent, emulant superhomes com l'omnipresent Batman (aquest cop a Barcelona), Flash Gordon o, el més nostrat, Càlico Electrónico.
Llegir l'article sencer.



Potser no té massa sentit relacionar a Nieztche, el Saló del Còmic i una empresa de disseny i comunicació com Periferia. Anem a pams. El filosof alemany a l'assaig a dalt citat reflexiona sobre el fet que les persones mai podrem explicar la realitat 'real', perquè ens expressem amb paraules, construccions artificials de la ment. I el món, simplement, no és humà. Per tan l'humanitzem a través de les nostres creacions, per entendre'l, evocant un nou món de mentida. Totes les creacions humanes ocuparien la mateixa jerarquia en un rànquing de veritat o validesa. Ja sigui el món 'veritat' dels llibres científics, o la veritat artística literària, de la pintura o el cinema. I a Periferia no som filòsofs nihilistes del segle XIX i sobretot no esperem acabar els nostres dies en un sanatori, però creiem en el poder de la paraula i la imatge, en els 'tebeos', com a eines comunicativa de la realitat i com a art de primera categoria.

Així amb el permís intel·lectual d'un tòtem de la cultura com Nietzche, Periferia va visitar la 27ª edició que és va cel.lebrar del 29 de maig a l'1 de juny. I si Friederich Nietzche hagués assistit a la Fira del Cómic seria Scott MacCloud; l'autor americà fa anys que imparteix conferències als Estats Units i Europa i ens va delectar amb una el dissabte a la tarda. McCloud, com Nietzche i com Periferia, va defensar la necessitat de l'art per humanitzar el món sota els cànons de la disciplina que sigui. Disseccionador de la mentida creadora en concret, MacCloud és un autor clàssic del món del còmic, antic guionista de Superman, autor de Zot! i dels llibres-biblia Entender el comic i Hacer Cómic. Tant a la conferència com en aquests títols hi analitza el paper de la vinyeta com a mitjà evocador d'emocions. Cóm el dibuix d'una línea corba depenent de la direcció de les astes, evoca a la nostra ment alegria o tristesa, o un signe interrogatiu a sobre un personatge un dubte existencial.

L'home té una invencible inclinació a deixar-se enganyar i està com embruixat per la felicitat quan el rapsoda narra contes èpics com si fossin veritats, escribia Nietzche. Aquestes veritats artístiques ajuden a superar traumes. Expliquen històries personals sovint doloroses com Epilepsia, novel.la gràfica del francès David B., convidat al Salo d'enguany. Un treball obscur on repassa la trajectòria familiar, que s'ha guanyat la responsabilitat de ser un dels puntals artístics del còmic actual i elevar el novè art a quelcom superior, com ja ho va fer Mauss d'Art Spiegelman. L'italià Gipi, Gian Alfonso Pacinotti, ha estat l'altre gran convidat al certamen d'aquest any. Autor de la Mi vida mal dibujada, es reconcilia amb el seu passat d'excesos, tal i com ho ja ho va fer amb el seu pare, anys enrera, amb l'obra S, una commovedora obra de reconciliació històrica entre dues generacions.

Les grans històries premiades aquest any han estat Las serpientes ciegas de Felipe Hernández Cava y Bartolomé Seguí, millor obra i guió. Pere Meján per La revolución de los pinceles, com a millor dibuix. El premi a l'obra extranjera se l'ha endut La educación de Hopey Glass de Jaime Hernánez, i la millor llibreria especialitzada aquest any és Continuará. I per últim destacar el premi al fanzine a Rantifuso. Autèntic subgènere anticrist del còmic que sens dubte, com a metàfora de la metàfora, hagués encantat a Friedrich Nietzche.